Buenas noches. Aquí os dejo una entrada de nuestro compañero MIQUEL MORERA. Gracias por tu contribución al blog!
GREGORIO MARAÑÓN. Radiografía de un liberal.
Antonio López Vega. Madrid. Taurus. 2011.
Aquest llibre, com tots els que realment mereixen la
pena, es capaç d'evocar una gran varietat d'inquietuds en qui el llig, i
cadascú se sentirà interpel.lat per una o altra
raó. De la política al pensament, de la ciència a la història, de les virtuts
personals a la mesquinesa de les faccions, d'un costat a l'altre dels fils
conductors que travessen el text entrellaçant-se i confonent-se, l'autor ordix
la biografia d'una de les figures cimeres no només de la medicina sinó, per extensió, de la intel.lectualitat de l'Espanya del segle XX. Nascut al si
d'una família acomodada del Madrid de finals del XIX, estudià medicina com
podria haver estudiat qualsevol altra cosa, atesa la gran diversitat d'opcions
culturals amb les què es trobava familiaritzat des de xiquet, la llar paterna
freqüentada per personalitats il.lustrades de tota mena: literatura clàssica,
filosofia, dret, música, pintura, etc. Fou capaç d'assolir des de molt jove un
gran prestigi professional, sempre amb naturalitat i modèstia i amb agraïment a
les persones i institucions en què es recolzava, prestigi i reconeixement
públic que no van deixar de créixer al llarg de tota la seua vida.
L'autor aconseguix aplegar una ingent quantitat
d'informació sobre el personatge i, per moments, la biografia sembla anar
escrivint-se sola, i per acumulació
successiva de fets i en un to un tant apologètic, però té l'encert d'assentar
la narració, sobre tot, en els textos originals de Marañón,
a qui cedix així, com cal, tot el protagonisme. Hi ha abundància de fragments
dels seus llibres i, molt especialment, de la seua correspondència. L'epistolari del nostre personatge es revel.la així
riquíssim, tant per la varietat dels afers com per la relevància
dels destinataris. Així, el que potser
trobem en falta per part del biògraf quant a estudi psicològic ix nitidament a
la llum, amb tota sort de matisos, en les cartes transcrites.
Curiositat sense límits, rigor metodològic, audàcia
intel.lectual, honestedat,
tolerància, fermesa de conviccions, fecunditat torrencial, optimisme indestructible malgrat que la crua realitat el
refutava sistematicament: son les qualitats de
Marañón que van poc a poc mostrant-se en el transcorrer del llibre, sobre les quals s'assentava
el seu prestigi, però també
l'animadversió i l'enveja per part d'aquells que es donaven per al.ludits en sentir les demolidores crítiques sobre la
situació política, social, cultural i sanitària d'Espanya. Suportat amb incomoditat
per la monarquia restaurada que no admetia la reivindicació de la millor
tradició liberal i il.lustrada de l'Espanya
dels segles precedents, tot i que fos minoritària ; empresonat per la dictadura
de Primo de Rivera a causa del seu entusiasme
per la imminent República; desencantat amb les limitacions i la deriva
totalitària d'aquesta i fugit a França en perillar la seua vida davant els
desmans dels milicians del Front Popular durant l'esclat de la Guerra Civil, exili
prorrogat pels vencedors, que li agraïren així que els considerés com un mal
menor (arribà a figurar en un llistat de candidats a l'afusellament); retornat a
Espanya una vegada la seua obra havia estat desmantellada o expropiada pels
mediocres arrimats al poder, dels qui, amb el mateix Franco
al capdavant, meresqué el major dels desdenys ("[Marañón
i altres] Serán ilustres
porque lo dicen ellos").
Però la seua tenacitat li va permetre
superar tots els entrebancs i continuar conreant tant la medicina com les
humanitats fins a assolir-se com un referent imprescindible. Innovador en camps com la salut pública, l'endocrinologia
i la sexologia, treballador incansable per la normalització científica i
acadèmica del país a partir del retard secular,
il.lustrat crític sistemàtic de tot
tipus d'ordre establert, autodidacta capaç de marcar fites essencials en la
investigació històrica, amant de la pintura i de la música i vitalista decidit.
Propugnà sense desmai, fins i tot temeràriament
en algunes ocasions, la reconciliació nacional, el reconeixement de tots els espanyols, d'un i altre bàndol, cadascú amb
l'aportació que pogués fer a la causa comuna i el trànsit des d'un sistema
polític que considerava interí cap a una vertadera democràcia europea, fet pel
que venia lluitant des dels primers anys del segle i que no arribà a veure, ja
que la mort se'l va endur quinze anys abans.
Com contrapunt de tot el que hem
dit, destacaria la seua essencial humanitat, la del savi que, tot i la solidesa de les seues conviccions, es mostra humil,
afable, delerós de poder contrastar les seues
idees amb les dels altres, amb respecte i sense tolerar cap prepotència. I
també, molt especialment, el seu sentit de l'amistat, una de les constants
implícites al seu epistolari, tant amb antecessors i mestres com Galdós o Cajal,
amb col.legues
contemporanis com Pittaluga i Teófilo Hernando, amb persones de la talla
cultural i política d’Ortega i Gasset , Indalecio Prieto
i Unamuno, i la cura del seu cercle familiar, des de la il.lusió d’un
jove enamorat escrivint a la seua estimada fins a l’angoixa de les separacions
causades per la guerra i l’exili.
En fi, es tracta d'un llibre apassionant sobre un
personatge no menys apassionant, d'un
volum que al principi intimida, però que arrossega a tornar una vegada i una
altra sobre ell. Marañón és una figura capital, un espill on ben bé deuria
mirar-se qualsevol de nosaltres que es glorie de ser innovador o que desistisca
de lluitar per les seues metes excusant-se en l’adversitat.
